Entre els records de la meua infància, un video d'Isadora Duncan ballant descalça, els seus moviments com el vent pensara que ella era un arbre, com si es tornara una ona entre un mar de núvols...era única, i el seu pensament ha perdudar, ací les seues paraules:
EL MOVIMENT ÉS VIDA
(1909, New York)
Estudien el moviment de la terra, el moviment de les plantes i els arbres, dels animals, el moviment del vent i les ones, i estudien aleshores el moviment d'un xiquet. Trobarien que el moviment de totes les coses naturals es produeix amb una expressió harmoniosa. I aquest, és així en els primers anys de la vida d'un xiquet; però aviat les imposen un moviment des de fora en nom de falses teories de l'educació, i el xiquet perd aleshores la seua vida espontànea natural, i el seu poder d'expressar-la en moviment.
Observe que un xiquet de tres o quatre anys que ve de la meua escola és receptiu a l'exaltació de la música bella, mentre que un xiquet de vuit o nou anys ja està sota la influència d'una concepció convencional i mecànica de la vida que li han imposat els pedagogs. El xiquet de nou anys ja ha entrat en la prisió del moviment convencional i mecànic, en el que romandrà i sofrirà tota la seua vida, fins a que l'edat avançada paralitze del tot la seua expressió corporal.
Quan em pregunten per el programa pedagògic de la meua escola, respon: "Ensenyen primer als xiquets a respirar, a vibrar, a sentir i a ser un amb l'harmonia general i el moviment de la Natura. Hem de produir primer un ser humà preciòs, un xiquet dansant". Nietzsche ha dit que no pot concebre un dèu incapaç de ballar. També ha dit: "Donem per perdut el dia en el que no hem ballat".
Però ell no es referia a l'execució de les piruetes. Ell es referia a l'exaltació de la vida en moviment.
A pesar de la seua crítica al Ballet Clàssic, per a mi és una debilitat, es de les arts la que més m'estime, possiblement perquè és l'única que no sóc capaç de realitzar per mi mateixa, en la que només puc observar i no participar. Us deixe ací una de les meues escenes preferides de Giselle , on la geometria en el temps és la protagonista.
Aquí us deixe l'obra completa per la millor companyia de ballet del món, Bolshoi.
Espere que us agrade, en breu més.
