Quan la mà pensa...el cervell s'emociona: DISSENY GRÀFIC / Graphic Design

En disseny tenim la forma, tenim el color, la línia sensible i la textura... i el moviment com expressen les paraules d'Isadora Duncan:

EL MOVIMENT I LA FORMA

(fragment sens data)

El moviment d'una roca procedeix directament de la seua forma, en altres termes, el moviment i la forma són indivisibles i, per a parlar del moviment, és precís primer considerar la forma.

Hem d'imaginar, per exemple, la Venus de Milo en moviment. La forma d'aquesta deesa expressa l'Amor en la seua qualitat més noble. Per què expressa ella la bellesa més elevada de la Dona?. En la Natura no n'hi ha res bell que no siga útil i no n'hi ha res superflu, tot és necessari. Si aquesta forma de la Venus expressa l'Amor en el seu més alt grau, és perquè un sent que aquesta dona posseeix el poder d'engendrar éssers bells i forts. La bellesa en aquest cas arriba al seu més alt grau d'utilitat per a la raça.

Tancant els ulls, hem d'imaginar aquesta estàtua en moviment. Es mou davant nosaltres. ¿Quins moviments sorgiràn d'aquesta forma incomparable, d'aquesta forma perfecta. Serà una dansa que expressarà la cosa més gran del món: el Amor; el amor per la raça del passat, el amor per la raça del present, el amor per la raça per vindre?.

Heu de prene un segon exemple, la Diana caçadora, de formes llargues i primes, musculoses, fetes per al salt i la carrera, i el pit tancat. Heu de veure aquesta forma disposada a volar, quins moviments evoca?. El moviment de les aigües que cauen de la muntanya, el moviment dels vents frescos del matí. I al seu costat, córre en fin, córre cap el mar i els moviments de la Diana són salvatges i són lliures, però obeeixen a les regles de l'harmonia universal: és una dansa.

I podriem prene com a exemple totes les grans obres d'art de tots els mestres del món; cadascuna expressaria diferent la relació sempre amb la seua forma. Cadascuna d'aquestes danses seria l'expressió d'una dimensió diferent de la Natura, i totes juntes compondríen una gran harmonia.

Abans de començar amb algunes de les meues classes, ja que el que pretenia amb aquest blog era fer un punt d'encontre entre els alumnes de l'EASDalcoi, i de pas penjar qualque exercici. De primer posaré enllaços a les diverses Escoles de la Comunitat Valenciana:

http://www.easdcastello.org/easd/

http://www.easdalcoi.es/portada.html

http://www.easda.es/EASD/index.php

http://intercentres.edu.gva.es/intercentres/03007194/

http://www.easdvalencia.com/easd2009/index.html

I ara començarem a proposar i comentar exercicis.

VOLUM

M'ha agradat el post de Marta Macho-Stadler sota el títol Bernard Pras, un mago de la anamorfosis. Ens mostra una nova forma d'art relacionada amb la fotografia, mitjançant el volum i la perspectiva es crea una imatge fotografiada per l'artista.

DIBUIXAR TEXTURES

Primer caldria parlar d'allò que veuen els nostres ulls, no tenim realment una línia a mode de 'dibuix animat' que ens delimita les mans amb les que dibuixen, sinò és una textura, la textura de la pell, què és diferent de la textura molecular quasi invisible de l'aire. Posarem com a exemple un trosset de fustal fossilitzada, tallada i polida del l' època juràssica i localitzada al parc de Yellowstone.

Ací tenim el exemple abans esmentat de com canvia la textura segons

si la mirem a simple vista o si la augmentem amb un microscopi biològic,dalt, al costat de la fotografia de la fusta petrificada tenim una foto de les cèl·lules de la fusta, ja que la fotografia augmenta 400 vegades, la de baix amplia 1000 vegades la textura, veïem com canvia significativament al canviar l'escala.

Un dels motius per a fer un dibuix d'aquest tipus és el apropar-se a l'anomenada il·lustració científica, podriem fer un quadern de camp, i com el talent no té edat mostraré un dibuix de Paula que té 8 anys, a falta d'un exemple pròpi que estic realitzant:

Aquí tenim un dibuix a grafit de Néstor, un alumne de l'EASDalcoi. I ací tenim el seu blog:

http://gigazemus.blogspot.com/

Tindrem també un exercici relatiu a l'estudi de la llum en els cristalls, per a aprene a sintetitzar cal dibuixar només els reflexos en el cristall, sobre un fons negre, semblant a la idea d'un negatiu. Ací tenim un exemple d'un alumne d'Il·lustració de la Easdalcoi:

I ací tenim el blog de Juan Martínez Montero :

http://monteroarsgratiaartis.blogspot.com/?zx=c9a0e29139868837

DIBUIXA UNA GÀRGOLA

Què és una gàrgola?, és un ser mitològic, que els seus orígens es remonten a l'època grega, eren com els guardians dels humans, però que a la mateixa vegada estaven protegits per ells, per allò es refugiaven de dia als temples o a les esglèsies actuals. Veïem alguns exemples de gàrgoles actuals:

A València tenim dos interessants, a la lonja i a un pont a prop de la Ciutat de les Ciències

i de les Arts de Calatrava:

I què dir de les gàrgoles més importants a Notre Dame:

I a Oxford Tenim unes quantes com la que apareix a la següent foto:

I com dibuixariem una gàrgola???, tenim una bona representación en 3-D que ens pot inspirar:

Característiques de la gàrgola:

1. És l'evolució d'una rata penada, d'intel·ligència similar a un dolfí. Per tant té els sentits de l'animal del que ha evolucionat.

2. Presenta dimorfisme sexual, la femella és molt més menuda. El mascle pesa aproximadament de 15 a 20kg, i mesura i metre vint màxim, la femella pesarà màxim 10kg, i un metre com a molt d'alçada.

3. Com només es podem tindre quatre extremitats, té dues potes i dues ales que alhora són braços, i una cua que li serveix de timó. Les ales són grans i són retràctils, per a poder caminar sens problemes dreta (camina com un ximpancè), i els òrgans reproductius masculins també s'amaguen dins del cos, com es dona en el cas dels cetacis.

4. Com és carnívora presenta la dentadura típica d'un carnívor amb incisius i molars, també unes garres per a poder caçar.

5. Al ser intel·ligent té un cert nivell tecnològic, ha aprés a manipular el seu entorn, al igual que el dolfí és capaç de manipular l'ambient, pot fer aros d'aigua o d'aire per a jugar o entretindre's, però també pot utilitzar llances, un arc no perquè seria incòmode per la seua morfologia, però si una ballesta.

6. El seu camuflatge li permet aparentar ser una pedra per el dia; però el que realment li passa es que necessita una temperatura ambiental molt baixa per a funcionar, així que la pell se li agrieta, se li posa dura, i es decolora, tirant a blanca.

7. Espècies, hi han dos, una aquàtica i altra què és la que coneixem tots que s'amaga a les esglèsies junt amb les gàrgoles d'escultura.

Altres imatges d'utilitat:

Per a fer l'evolució de la gàrgola, m'he basat en l'evolució de la rata penada. Ací teniu unes imatges, que mostra gràficament com un roedor va començar a tindre ales per a planejar, fins a que aquestes van evolucionar i a la fi va poder volar.