La música és vida, és moviment, és forma, està escripta en llenguatge matemàtic...I és aquella que ens fa plorar quan no poden, Chopin em fa plorar quan la pena és tan intensa que he perdut les llàguimes. I és aquella que és fa riure, i ballar quan sent les danses d'Antonín Dvořák. I la que em fa somniar quan sent a Vangelis.
Isadora Duncan parla de la música en la Natura i en relació amb la dansa, millor les seue paraules:
EL MOVIMENT ÉS VIDA
(New York, 1909)
La harmonia de la música existeix al igual que l'harmonia del moviment en la Natura.
L'home no ha inventat l'harmonia de la música. És un dels principis subjacents de la vida. Tampoc l'harmonia del moviment podria ser inventada: és essencial extraure la concepció de la mateixa de la pròpia Natura, i trobar el ritme del moviment humà en el ritme de l'aigua en moviment, en la bufada dels vents i en la seua acciò sobre la matèria, en tots els moviments dels animals, perixos, ocells, reptils, quadrúpers i àdhuc dels homes primitius, el cos es movia encara en harmonia amb la Natura.
Amb la primera noció de la consciència, el home va arribar a ser autoconscient, va perdre els moviments naturals del cos, hui, a la llum de la intel·ligència guanyada any tras any de civilització, és essencial que l'home retrobe conscientment allò que inconscientment va perdre.
.
Ara caldria parlar d'un tema molt actual com és la música fractal, ací tenim un exemple:
I vosaltres, què penseu?, és art la música fractal?
Aci tenim a un pianista genial Lang Lang, es veu com sent la música que interpreta, també és composició.
Aci tenim a un pianista genial Lang Lang, es veu com sent la música que interpreta, també és composició.
No només fent nosaltres música, també les balenes canten. Us deixe un video.
